Qui som?

L’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (AAC) és una de les associacions d’aquarel·listes més antigues d’Europa.  Amb més de 160 anys d’història, treballem per a la difusió i el desenvolupament de l’aquarel·la a Catalunya i a nivell internacional.

Història, Origen i evolució de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya

Hi ha un llibre titulat “Història de l’Aquarel·la Catalana”, editat per la seva pròpia autora Elisa Vives de Fàbregas l’any 1980, que ens parla àmpliament dels orígens del procediment de la pintura a l’aquarel·la en diferents civilitzacions antiquíssimes i la seva evolució en èpoques més properes, com expressió artística personal de grans aquarel·listes de diferents països, entre ells el nostre, cap al segle XIX. Anteriorment, l’aquarel·la s’emprava gairebé únicament per il·luminar el dibuix.

                 

Va tenir molta influència el que se’n va dir l’escola catalana. Els orígens de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya els hem de buscar a la segona meitat del segle XIX. Al peu del logotip de diversos impresos es fa constar l’any 1865 com el del naixement de l’entitat.

En principi, van ser uns quants pintors que tenien predilecció per l’aquarel·la i es van posar d’acord per reunir-se en un taller sense adoptar cap nom social ni formalització associativa. Hi havia artistes com Tomàs Moragas i Torras, Maurici Vilomara i Virgili i Lluís Labarta i Grañé.

El lloc que utilitzaven l’anomenaven “Taller l’Embut” i allà hi van ser fins a l’any 1879. D’altres components van ser en Rossend Nobas, Eusebi Planas, Josep Lluís Pellicer, Manel Moliné  Muñiz, Celestí Sadurní Deop, Maurici Vilomara, Miquel Moragas, Serafí Pitarra i Pere Ponsa.

Era un centre de reunió on s’ajuntaven artistes, músics, escriptors, etc.  Van fer una exposició humorística que es va titular  “Gran exposició de pinturas, medallas, esculturas, antiguallas, camafeus,  dibuix natural, cosas estranyas i demés futeses corresponents a las arts bellas y novas de tot lo mont, per lo present any de còlera de 1865

Va arribar un moment en què va desaparèixer aquell taller i la majoria de socis van passar a utilitzar una sala de l’anomenat “Foment de la Producció Nacional”. Aquí va haver-hi artistes com en Ramon Alorda, Ramon Amado, Ramon Bellver, Enric Cusachs, Emili Cassals, Antoni Caba, Lluís Labarta, Rossend Nobas, Eusebi Planas, Agustí Rigalt, Joan Vila Cinca, Miquel i Tomàs Moragas i d’altres artistes que sentien l’aquarel·la, però que també realitzaven activitats artístiques amb altres procediments.

L’entitat de la qual ocupaven aquella sala va fusionar-se amb una altra i en quedar-se sense local, els aquarel·listes van decidir constituir un centre propi. I per aquest fi van llogar un pis alt de la casa de la Canonja, anomenada també de la Pia Almoina, perquè durant molts anys va ser “Casa de Caritat”. I va ser l’any 1881 quan es va utilitzar el nom de Centre d’Aquarel·listes, amb en Tomàs Moragas com a president i a la junta en Octavi Bellver, Eudald Canivell, Flotats, Cusachs i Ferrer Soler.

Tomàs Moragas no va poder dedicar-se gaire temps al Centre d’Aquarel·listes, perquè l’any 1882 li fou encarregada la creació de l’escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú. I llavors va ocupar la presidència Josep Lluís Pellicer.

L’entitat va seguir endavant amb diverses alternatives, amb canvis de local social i amb socis partidaris d’ampliar les activitats i canviar el nom per acollir tota classe de procediments en la pintura, a més d’escultura, ceràmica, etc.

L’any 1887 es va acordar que el nom de la nova entitat seria “Cercle Artístic”. Va haver-hi més canvis de local social fins ben entrat el segle XX, amb la convivència dels aquarel·listes amb pintors a l’oli, escultors i ceramistes, fins que l’any 1919 els primers van decidir independitzar-se, creant l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya que des de llavors els aplega.

El 2 de març de 1919 es van reunir en un local del carrer del Pi, nº 1, 1er. pis, (l’Acadèmia Baixas) per fer la constitució de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. Es van acordar els Estatuts i el reglament de la mateixa, aprovats pel Govern Civil. Així queda nomenada la següent Junta Directiva:

President: Joan Baixas i Carreter, Vicepresident: Joan Llaverias, Secretari: Manuel Grau, Vicesecretari: Antón Queralt, Tresorer: Pau Sabater, Vocals: Leopold Roca, Manuel Mensa, Genís Capdevila, Salvador Alarma i Josep Civil.

Dos mesos després es va celebrar una primera exposició dels socis sota la nova denominació, a la sala Parés, en la qual van participar 25 artistes amb un total de 107 obres. En un lloc d’honor, es van col·locar les aquarel·les d’artistes llavors traspassats com en Tomàs Moragas, Bonaventura Pollés i Joan Planella Rodríguez. I destacant els aquarel·listes de l’època, en Salvador Alarma, Joan Baixas, Llorenç Brunet, Josep Civit, Josep Cuchy, Angel Femenia, Francesc Galofré Oller, Joan LLaverias, Joan Sabaté i Domingo Soler. L’exposició va rebre molts elogis de la crítica.

L’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya ha seguit una llarga trajectòria des de la seva fundació. Pel mig han succeït tantes coses com una guerra civil i una llarga i dictatorial postguerra, fins a poder tornar a la democràcia,  amb diferents canvis de local social.

L’AAC ha vingut fomentant l’estimació al seu procediment artístic en els estudis que ha procurat sempre tenir en els seus successius locals socials.

La pintura a l’aquarel·la, com s’ha dit, és d’origen mil·lenari. Dels últims segles es conserven en perfecte estat aquarel·les sobre paper pintades del segle XV (Albert Dürer) i del segle XVIII (Turner). Naturalment, era molt important la qualitat del paper especial i la composició de la pintura, ja que eren elements naturals com l’aigua, la mel i la goma, i eren ingredients innocus. D’aquella elaboració artesanal s’ha arribat a la industrial amb marques que ofereixen les degudes garanties.

La nostra entitat ha vingut presentant diverses exposicions dels seus socis i sobretot, anualment, les mostres socials seleccionades, amb l’adjudicació de guardons.

Ha organitzat sis biennals amb la concurrència, per invitació, de participants socis de diferents agrupacions d’aquarel·listes de l’Estat Espanyol, Itàlia i Mèxic i dos simposis internacionals.

Els seus presidents, al llarg dels anys, han sigut: Joan Baixas, Francesc Galofré, Pau Sabater, Manuel Risques, Lluís Lleó Arnau, Aureli Pelàez de Ojeda, Tomàs Sayol, Josep Gaspar Romero, Josep Martínez Lozano, Vicenç B. Ballestar i  Josep Antoni Espinosa de los Monteros.

L’actual junta està constituida per:

President: Josep A. Espinosa de los Monteros Sánchez, Vicepresident: Mª Cinta Flores Agell, Secretari: Lluis Vilargunter Muñoz, Vocals: Mª Isabel Lucea Martí, Joan Audi Codina, Jordi Moral Ajado i Josefina López Bayarri.

Molts destacats artistes de l’aquarel·la, de diverses èpoques, han sigut i són socis de l’ Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Actualment, la nostra seu es troba al C/ Diputáció, 423, 08013 Barcelona